compromís compromés

aquestes vacances són gastronòmiques, orgies de calories que en dic jo....sí, ja sabeu, sempre algo picant, no fos cas...ara que hi penso això de picant és culinari no? ;)

doncs això...

que són de menjar.... tot lo que faig és menjar amb gent que m'estimo...

ahir dilluns vaig quedar amb una persona.

algú a qui he vist morir, tal qual de debó, moltes vegades en els darrers 25 anys.

algú que amb tots els encerts i totes les errades he aprés a estimar amb franquesa, quedant-me amb la intenció i no amb el resultat....

doncs això que estavam dinant, la mar de bé, parlant de mil coses... quant de sobte m'ho va soltar...

fins que no et comprometis....

i la frase va quedar a l'aire...

comprometre'm?? còm ho dius això?

doncs això, comprometre't, que jo sóc gran i....

comprometre't.....

fa vint-i-cinc anys que no m'enduc un tuperware amb caldo de casa...

quant vaig marxar, la discusió era si m'enduia draps....

draps que casualment eren fets a troços de les samarretes que no li agradaven...que de sobte desapareixien i eren retrobats esbocinats, acusats de ser fills de robes velles....

tots els cops que s'ha estat morint, servidor hi era...quan el metge deia blanc o negre o mil coses més...jo hi era...quan em deia que la pujaven a la uvi però no sabien com anaria, jo hi era...estigues fent la mili, estigues treballant on fos... trucant dia sí dia no, fins i tot des de l'altra punta del món, a dòlar lo minut....

era dels que deixava el cotxe ple de gasolina, pagava l'assegurança, i rebia bronques per que el feia anar per treballar el mes d'agost també...per no parlar que l'any abans de marxar de casa em vaig polir tots els estalvis, sis mil euros de llavors, lo pis en va costar 24.000 (era al segle passat, quan l'única bombolla era la meua panxa)....i me'n van donar 900 a casa, per comprar els mobles...

sóc d'aquells aprofitats que quan van sortir els mòbils, en vaig comprar un i vaig incloure el cònsum a la meua factura i allí està, des de fa una pila d'anys.

sóc dels que quan ha calgut solucionar el que sigui, posant gent a casa, ho he buscat, he trucat a tothom, i com no...ho he pagat

i mes sí i més no, a dinar com dèu mana, a restaurants on lo servei de pà val tres euros...

i no m'importa res de tot això, dels diners vull dir, em són igual els diners...però hi sóc...hi sóc sempre, hi sóc sense treure'n cap benefici que no sigui altre que l'emocional, que és lo que valoro!!!!

no hi sóc per a que em guardin la canalla, no hi sóc per anar-hi a dinar gratis, no hi sóc per a que em donin diners o m'avalin o m'adelantin l'herència...no,

hi sóc pels mals moments, pels problemes...i com no pels bons

hi sóc educant i ensenyant que l'edat ens limita però que la limitació més important és l'autoimposada, l'autocensura, d'això no puc fer-ho, això no sé...

i de sobte, estàn bé, estàn tranquils...em cau la frase màgica...

no t'impliques, no agafes compromís....

així...en tobet, en suau....

i no sé..... no és just...però tampoc hi puc fer més, per què no estava enfadada, no era un sentiment de mala llet

era un sentiment sà i pur...espontani, íntim...

com quan fa uns mesos vam haver de parlar amb una assistent social i semblava que vivia sota un pont..."per no molestar-te a tu, per què si ens posen algú millor"...i l'assistent mirant-me... com si jo tingués a aquesta pobra dona abandonada pels carrers tot empenyent un carret del carrefour i jo dient, però diguim quan sortirà per què he de montar la logística, mentres ella li anava donant al drama, fent llastima....

és una putada....la veritat...per què no hi pots fer res més.

per què lo compromís, com a tal, a més nivell no existeix....

hi ha la petició de tenir dona, de tenir nets (les meues amigues ja en tenen!!!) petició quasi exigent, com si un fos un inútil emocional per què vol....quins ovaris...

no ho sé...

la veritat és que m'he quedat molt tocat...per què no tinc ningú més a aquest nivell....i si bé és cert que no hi compto per què no ha sapigut ser-hi en els mals moments, jo creia que hi havia estat... i que era algo més que allò que explica al seu entorn....

no ho sé....és decepcionant....molt decepcionant...suposo que l'errada és meua per creure que n'hi havia prou, i no, les nostres actituts sempre poden ser valorades i les fustracions i/o pors dels altres són filtres amb els que no podem actuar....

no res...seguim de vacances ;-)