la canalla

he aprofitat les vacances també per veure la canalla.
no, la meua no, tant de bó, no...la dels amics i família, que en part és també una mica meua aquesta canalla...

n'he vist de 2 a 18 anys....xiquets i xiquetes...de poble i de ciutat, tot i que amb la globalització que tenim les tomaques ecològiques que he menjat són de lo projecte d'hort que hi ha a ciutat, projecte per què l'home (de la casa) encara no ha fet l'ampliació per la dona...(m'encanten aquestes frases polèmiques que són dites amb carinyo i de bona pasta jejeje fer rabiar una mica en diuen)...

i al meu poble, d'on podria haver tret aubergínies tranquilament, no tinc clar que fossin tant ecològiques doncs mon oncle està emocionat amb la tecnologia, la que s'aplica al camp s'entèn doncs la de casa no l'importa massa, però en canvi lo vibrador per fer olives o lo pes de les porrasses d'ara me'l té la mar de content....cadascú agrana cap al seu racó...

doncs això que he vist canalla i he tingut converses genials amb persones de 2 anys que han tractat de convènce'm de l'interessant que era xxxxxxxxxx o quelcom semblant que tenia a veure amb una pistola d'aigua, pujar o no per la vorera o ves a saber què....

he parlat amb una que ja festeja, lo novi ja està avisat de mort que li passarà de tot si no es porta bé, de fet crec que li vaig dir que el mataria si s'apropava a menys d'un centenar de quilòmetres, cosa que sent del mateix poble, que per cert no és hollywood, és molt difícil....aquestes coses ens passen als xics quan elles criexen i naltros ens fem vells... ufffffffffff què difícil

i això que sóc, i no sigueu bruts, més de xiquetes que de xiquets...coneixo un parell de famílies de cinc filles i sempre que penso en lo pare em ve al cap que en alguna vida em tocarà això...aquesta complicat per què no tinc ni la fornera, ni lo forn, ni res encomanat, però bueno...mai se sap jejeje

doncs això, canalla...la canalla és la vida... respecto tots els models de família (la poligamia em grinyola moltíssim, sigui dels mormons o dels musulmans....) però no concebeixo una família sense canalla, acabaré com acabaré, però si poguessim triar triaria això...

fa uns anyets, en que era solter i plenament feliç, vaig començar a preparar-me per adoptar.
vaig preparar els papers (molta fotocòpia i un petit informe psicològic) i vaig mentalitzar-me què faria quan em diguessin que no...
moment que ha de ser difícil i complexe per què s'ha acabat la darrera oportunitat que et quedava.
i era possible, molt possible que em passés....més que res per què era un home sol adoptant.
molts països d'origen no ho accepten, volen evitar com sigui que els homosexuals adoptin.
no cal que us ho digui però no sóc homosexual, però a la mínima que alguna cosa no els quadra ho anulen tot i cap a casa de buit...

la veritat és que això de l'adopció és un merder impresionant...és un procés llarg i quan arribes al país de destí hi ha un cert punt de loteria, que tot vagi bé, que no passi res, que no falti cap paper o tràmit extra....no oblidem que a la xina per exemple sengons quin index de massa corporal tens no et deixen adoptar, es veu que els grassonets són/som tant dolents que ens fotem fins i tot els potito...no sé...

tot això m'ha vingut al cap per què veient Anatomia de Gray avui ha sortit el tema...hi ha una parella de lesbianes, una rossa i una morena, i la rossa no vol tenir fills, li fan angùnia....

n'hi han un altre, un guaperes impresionant (sloan) que fins i tot en un episodi se li trencava lo bé de dèu (allò...) de tant que li fotia, doncs aquest vol tenir una família, una dona i una família...

i es queixava de que estava fart de ser una cigala amb cames....i a partir d'ara ja no soparia, ara aniria a dinar, a la llum del dia....lògicament acaba cardant…les pel.lícules són així…

i a vegades t'identifiques en coses, en situacions...amb les cançons de Els Pets m'ha passat sempre, però bueno...manies...
no res, lo dit que la canalla és lo millor que ens pot passar, queda molt casteller, però és real...com la vida que duem...