la tardor mos espera...sempre m'ha agradat la tardor...aquell caminar sobre terres emmarronats de fulles, mentres la pluja et va deixan ben xop...emmudit i callat sentint només lo ritme asincopat de les gotes sobre el cap i sobre aquella jaqueta màgica on no et mulles ni sues. és lo darrer diumenge de vacances....
tinc la roba preparada, la bossa del gimnàs, i l'ipod farcit d'audicions de the economist per anar escoltant mentres condueixo....
han estat les vacances més extranyes d'aquests darrers anys....per tot plegat, per còm hi he arribat, pel gol emocional que em va fotre quan no sabia que hi havia partit, i per què amb l0 curset d'anglès aquesta darrera setmana, tinc la sensació de que porto mesos desconnectat i això que he anat mirant els correus (hi ha molt histèric i no vull més merders a la feina)...
però ha estat extrany....molt extrany....
descol.locat i perdut, enmig de la navegació on em trobo, segueixo fent camí farcint d'incertesa tot allò que hauria de fer-me de pilar... a camins em planto al balcó, armat amb una copa de ví, esguardat per un tibidabo empetit i una lluna que sembla fer-se gegant... i no sé..no sé on vaig, no sé què vull, no sé...no sé res...
i de sobte reboto...toco fons i reboto.... per això serveix tocar fons, no ho oblideu mai...toqueu-lo però reboteu... tocar-lo i seguir cavant és de beneits...
i en el rebot ho vaig veure de nou... és mentida, és mentida!! i tant que ho sé... vull lo mateix de sempre...porto 20 anys "dibuixant" lo mateix coi....i tant que ho sé... he tingut el full en blanc i he pogut decidir què posar-hi...per a que diguin que tenir models embogits no té coses bones, les té...que passi el que passi saps com NO vols que sigui....
he de recuperar l'ordre, he de ser capaç d'establir de nou les rutines que ens acosten a la felicitat...només he de fer això....
he guixat un paper abocant-hi tot allò que sento. fins i tot l'he batejat una mica....escriure a mà sempre és més intens......despres, com si es tractés d'un encanteri gitano l'he fet a bocins i els he posat dins una ampolla de vi que ahir al vespre em va fer tocar el cel....
era el darrer dissabte de vacances...divendres no vaig poder celebrar res per què tenia nit al telèfon aquell que vaig (un dia us explicaré de què va això) i ahir a la tarda, vaig anar a "firar-me".... cosa difícil doncs barcelona a l'agost tanca....
vaig perdre'm per gràcia...
hi ha un forn de pà http://www.barcelonareykjavik.com/ espectacular, tenen varietat, són amables, a més a més em recorda al pà del poble, de ca burra o de ca costa, quan anava a comprar-ne, l'olor de farina, de pà calent...... sí, ja ho sé, estic d'un romàntic que fa fàstic....
buscava una botiga, una d'embotits i formatges, de penils i de foie....però no...som a l'agost, què hi farem...sort dels supermecarts que si no...tots morts de gana.... així i tot em va anar bé caminar una estona, un parell d'hores a lo tonto, i vaig aprofitar per comprar una mica de vi i un regal per ma mare, ara ve lo seu sant, mentres anava fent els quilòmetres amb les meues espardenyes de vetes, tant còmodes i tant extranyes per la majoria...
al final lo sopar fi de festa m'ha deixat les piles carregades i l'ànim fort.... em noto fort, carregat de plom a les ales però fort...i no sé què m'espera...ningú ho sap...només sé que tinc ganes de viure-ho, sigui lo que sigui....vull viure-ho, tinc ganes de que arribi ...de que arribi i em trobi feliç....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada