enfadats? no, només emPrenyats....

la vida té mil coses dolentes, però també mil de bones.
moltes d'aquestes les gaudeixes gràcies a la gent que t'estimes.
com quan lo barça guanya la lliga o lo nàstic puja a primera... bé, això darrer és més potent, no passa gaire....
en la situació actual, amb la crisi que duem, amb els polítics que tenim, amb lo futur que alguns ens pinten, que d'altres ens dibuixen i que molts senzillament ens esborren....en aquest moment hi ha gent que s'emprenya....

s'emprenya i renega, i fa baixar, com lo iaio (acs) o l'oncle, tots els sants mentres empelta els seus noms de la manera més escatològica possible.

però també hi ha gent que no ho fa tot.
que només fa una part.
hi ha gent que només es prenya.

és molt personal, molt íntim, molt sota la pell, epidèrmic diria aquell sense adonar-se que sota no és ben bé això ...però què hi ha més feliç que tocar la màgia?

trobes algú que t'estima.
algút que et mira i que accepta les teues limitacions...per què al final lo més fotut sempre és això, acceptar les limitacions, si ets bona persona, guapo, ric, inteligent llavors no cal patir, no hi ha res a acceptar... la veritat també sigui dita, és que és més que probable que tampoc existeixis, per què gent d'aquesta fila no n'hi ha...però bé... ja m'enteneu.

i amb el temps decidiu anar més enllà de tot, on només hi ha l'abisme, la incertesa, l'univers infinit....aquell lloc on t'estimes tant a l'altre que només pots crèixer si vas a encomanar canalla....

i sí, teniu raó, per cardar i quedar-se "embarassat" no cal tota aquesta història, però jo us parlo del 9, no de la prova del nou, sino del nou, del que va despres del vuit, del set, del sis, del cinc.....etc....
del pas que arriba quan toca, quan decideixes, quan voleu, quan es busca....quan forma part d'aquesta vida vostra...

i tinc amics que fa unes setmanes que m'han dit que han "encomanat", que han "encomanat" i han "triomfat"!!!
lo segon per alguns, lo tercer pels altres....
i què coi...en un món on sembla que hi ha concursos de pena i de tristor, que algú faci això, fa que la vida tingui sentit.

i de sobte et tornes un pirata, un Drake, un lladre dalt d'un barco que acabarà morint, al mar dels "sargazos" o a qualsevol escollera d'un port, torpedinat sense pietat....
ets un pirata per què robes part de la felicitat que t'ofereixen i la guardes com un tresor....
no tens illa, només tresor....

enfadats? què cony, estem prenyats, tots!!.....

seguim caminant....algú ha d'ensenyar a menjar a aquesta canalla, per què amb la cultura i els valors de les mares i pares, i amb la cuina i la tontèria dels oncles de mentida, no hi ha límits...

seguim.