imagina't que pots demanar-ho tot....

què faries?
què demanaries??
hi ha camins que hi penso. que m'aturo, tot i no moure'm del sofà m'aturo i penso.
què faria si tingues barra lliure, si pogués demanar tot allò que somio.....

i no tinc resposta, per què si bé és cert que d'entrada pensem en salut, si és que no en tenim, en diners, això sempre per què mai n'hi han prou, en amor, aquí cadascú que faci i/o pensi lo que vulgui/pugui, .....al final, aprofitatn lo silenci que t'envolta, la foscor/claror de la cambra....al final arribes a la conclusió que no pots demanar massa cosa més....

per què ho has tingut.
tot lo que somies, lo més important. ho has tingut a les mans.
i allò que no has tingut, allò que no t'ha arribat, allò només depenia del teu esforç i el teu coratge....

i ja està. segueixes emmudit per què lo silenci diu més que els teus mots i més que el teu cap cot.

hi ha camins que penso que si algú que pogués em digués "imagina't que pots demanar-ho tot..." li diria, no gràcies.... "virgenssssita que me quede como estoy"