Valors

què són els valors?
no sabria massa bé com dir-vos-ho. a les mílicies existia un cosí pobre d'aquéstos, que a més a més es donava per fet que anava de sèrie amb tots els que erem allí.

podriem parlar d'una llista de creences, de sentiments... no sé.. m'agrada dir-los-hi valors per què crec que ho tenen, tot i que no es puguin compra o vendre i no siguin comercialitzables, són molt valuosos.

alguns d'aquestos valors que us comento són l'honradesa, l'honestetat, l'ètica, el respecte, la moral.... i sí, tots haurien d'anar entre cometes per què dits en solitari, o distrets dins un text com he fet jo ara poden sonar fins i tot rancis.
per exemple... "la moral és bàsica en qualsevol societat que vulgui crèixer"
dit així sembla que parlo amb criteris religiosos, catòlics, apostòlics i romans...i no és això, la moral és allò que ens diu que hi ha coses que estàn bé i d'altres que no, i per aquesta moral és per la que fem blanc o negre....per això no ens saltem la cua del cinema o no aparquem al reservat per a minusvàlids...

us parlo d'això dels valors per què porto dies emprenyat. molt emprenyat.
el cas palau de la música, el Fèlix Millet, el Jordi Montull i la Gemma Montull (aquests dos darrers són, obvietats a banda, pare i filla), un director general, l'altre director administratiu i l'última directora financera, estàn, a dia d'avui, en un xup-xup per macro-estafa i malversació de diner públic.

s'han endut entre 10-12 milions d'euros, uns dos mil milions de les antigues pessetes.

ho han fet falsificant factures, cobrant diners en negre i fent passar a nom del palau despeses personals com un viatje de les famílies Millet-Montull a les Maldives...

i no ho entenc.
no entenc còm és possible que això hagi passat.
digueu-me imbècil, però no ho entenc. mai he pogut entendre per què es roba quan no es passa gana.
per què la gent amb diners roba així, amb aquesta impunitat, amb aquesta calma, amb aquesta serenor....

per què gent que té, teòricament, unes creences i uns valors, roba sense miraments, a mans plenes.... no ho sé...

i cada dia que passa penso més que els lladres més perillosos són els que duen corbata, que el que li fot la bossa a la senyora que passeja o li furta la cartera mentres la veu com embadaleix amb les gambes rojes de la parada, són miserables i han de ser castigats, però alguns dels que van donant lliçons d'honestetat i moral el que acaben donant-nos és un bon susto.

i ja tremolo, per dir-ho d'alguna manera, que es puguin lliurar de la presó gràcies a que hi hagi alguna esquerda legal, alguna valoració positiva del seu penediment (¿????) o qualsevol mena d'argúcia jurídica que el seu advocat (Pau Molins Amat, casualment germà del polític retirat Joaquim Molins Amat que és amic del Fèlix Millet des de fa dècades i amb qui quasi va a la presó (el Molins es va lliurar per què ja era parlamentari) quan lo de Renta Catalana (us deixo aquest link de La Vanguardia - copieu-lo al navegador http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1983/05/05/pagina-30/32961340/pdf.html?search=prision Renta Catalana)


i no sé, però jo crec, (vaig a fabular per què si ells tres són quaranta, naltros, allò que anomenem societat civil, només podem ser Alí Babà), que estaria molt malament que apareixès un super-heroi , sense poders però armat, que fos vengatiu, i ja posats bord, no ve d'un pam, i que a cop d'escopeta anés un per un dels corruptes i els anés deixant secs i tirats a una cuneta... ho trobaria molt malament, molt...per què és pecat, i jo com a creient que sóc (tot i que de tant en tant faci baixar tots els sants amb renecs milenaris transmesos de iaios a nets) no ho trobaria gens bé... gens....

seguim en contacte...