perdó per no ser com ahir...

començo excusant-me, dient que ho sento, que perdoneu, que teniu raó, que ja no sóc lo d'abans, que costa reconeixe'm ara....

i sí, és cert... resulta que he canviat, que no tinc 15, ni 30, ni 45 anys...i sóc diferent.
he aprés coses, n'he oblidat d'altres i despres de moltes relliscades hi ha llocs on ja no ho faig....

costa entendre que anem canviant, costa per què seria còmode que certes coses fossin constants...fins i tot en això tenim aversió al canvi.
no pots dir ara menjo amanides, si abans no ho feies, o que vas a còrrer si abans ni amb un incendi et motivaves...
no pots per què costa d'entendre, per què sembla que allò que ahir era negre, d'aquí mil segles hauria de seguir sent-ho com si res hagués passat...

i no, no és així...tot evoluciona i tot canvia, a vegades per culpa del vent, a vegades per què fem tants esforços a l'aixecar-nos que potser millor no caiem, no, no ho fem més...

a vegades jutjem l'història com si lo Napaleó de waterloo és el mateix que fa la comunió a notredame...

mantenim els valors, les creences, però tot està sotmés a examen...per què tot ho està i res és etern...alguns dels que ahir ens estimaven també van deixar de fer-ho...

els paràmetres actuals són diferents, en només 40 anys hem passat de tenir dones sense permís per obrir un compte corrent a que els homosexuals es puguin casar, de tenir carreteres de carro a viatjar per la web....el que ahir era lògic avui pot no ser-ho, per sort l'esclavitut i robar sempre serà quelcom dolent...