neva

"....cau la pluja que mullarà les paraules que t'escric i fondrà la neu del teu país...."

lo carrer on visco està blanc.

lo polígon on treballo m'ha fet fugir tot notant la patinada gairebé constant de les rodes.

lo meu cotxe s'ha enfarinat fins arribar a punts que podriem anomenar rebossat, rebossat barato, com el d'aquells calamars tot farina, zero carn...

tot blanc, a joc amb les canes que fa temps que llueixo, com un georges clooney o un richard gere del camp...bé, sent honestos no és ben bé igual, val...val, no sigueu dolentes...

doncs això, neva... neva i m'agradaria no treballar.

m'agradaria estar a casa, tenir roba i sabates d'aquestes bones per la montanya i sortir a passejar...m'agradaria sentir lo fred a la meua cara i com reacciona lo meu cos....

segueix nevant i al bloc del davant, dos xiquets juguen a tirar boles de la neu que arropleguen de la seua balconada.

me'ls miro rera el finestral, duc la samarreta i uns calçotets, com sempre, còmode i punt, me'ls miro pensant....no hi ha lloc per tots tres a aquest costat del riu (els d'una edat duem un "vaquero" i un starsky o hutch a la memòria), i surto fora al balcó, gairebé simultàneament a la mare dels elements...

tenim una pinta que fa por, jo sembla que estic al mes d'agost, o sigui sonat, i ella que viu al pol nord, deu estar prima com un buscall per què porta un polar amb pel que faria semblar boleta a una model d'aquestes que agraden tant (aquelles de l'anunci ideal d'Avecrem "els ossos pel caldo, t'ho diu la model ZZ") i així i tot sembla normal....en roba interior ella sí que deu fer por....

em mira, i ells també...amb ulls diferents, ells d'alegria ella de "por favor quina yent més rara"... m'acosto a la barana i començo a treballar-me una bola de neu...creuem els ulls, les rialles esclaten i tenim un petit intercanvi mentres la mare xiscla coses per tal de que la canalla es comporti.....

ai....què bé em sento..., què voleu...sempre he estat un xiquet revoler, un dels que fa parlar ;)