lo curset i la melmelada fastigosa (E.R.O.)

fa dies que no escric, setmanes de fet.
en tenia ganes per diversos motius, algún de bo com que ja he acabat lo curset CCC de corte i confección, que m'ha convertit en guixaire, i d'altres que l'Ero (la melmelada xunga que diu un bon amic, tot i que ara que hi penso, qui en té de dolents d'amics?) va avançant i com en tota guerra hi ha danys col.laterals i absurditats que no es poden explicar o millor, que no s'entenen per què explicar-se sí que s'intenten explicar...

pel que fa al curset hi ha hagut de tot, molts moments bons rient amb els companys i veient còm n'és de gran lo món (i encara hi fan cases que deia mon iaio [acs]), com s'ha mogut la gent i com n'és d'enriquidor sentir parlar a professionals de la seua feina.
hi ha hagut coses que se't queden gravades i que per absurd que sembli s'han fet teues, com les marques de les seues empreses.
lo lleixiu de henkel, els fons de pensions de catalunya caixa, lo núvol de vueling, els vestits de pronovias, els locals de lidl, la financiació de carreteres de banc sabadell, els contenidors de terminal de catalunya....i quaranta-vuit més ja no són això, sino que són lo Jaume, la Patrícia, lo Juan Carlos, lo Sergi ... i una mica són teues, meues per dir-ho d'alguna manera, amb lo que això comporta, i és que a ta mare li pots dir que un xiquet d'aquestos dels avions (vueling) estudia amb tu, però quan veus un anunci de pronovias i li soltes "ostres pronovias!!" la dona s'emociona i pensa que per fi ha venut lo ruc, però bé... la vida és això, petites decepcions ;-)

i també hi ha hagut d'altres moments tensos com quan discutiem que quan dues persones del mateix sexe s'estimen estàn malalts i pecant o són això, persones que s'estimen....
o les diferències entre homes i dones, farcides de tòpics indignants, com si planxessim o fessim carícies a la nostra canalla amb la punta enlloc de fer-ho amb el cor...

ha estat bé també per què les meues creences han sortit enfortides.
pots ser creient i no tenir res a veure amb gent d'aquesta.... amb gent que veu amb total normalitat que lo paper de la dona dins l'esglèsia és sortir a fregar quan lo Sant Pare ha vessat l'oli sobre el pedrís sagrat....
per sort tenim gent fantàstica amb creu i sense... us recomano lo blog de la Teresa Forcades http://www.benedictinescat.com/Montserrat/Teresacat.html, veureu a algú com Dèu mana ;-)


i bé, si ja parlo de la feina i de l'ero, doncs què voleu que us digui...indignant...indignant i molt vergonyós.
les empreses han de poder ajustar-se en moments de crisi, però també és cert que si quan pinten bastos només s'aferren als mínims legals, quan siguin moments excelsos cal ser molt esplendids, per què si no la coherència grinyola...grinyola tant que es trenca.

a la meva empresa tres persones s'han endut en salari i d'altres beneficis "extra" prop de 11 milions d'euros en cinc anys.....sí, vora dos mil milions de pessetes...
creieu que és lícit que dues de les meues comptables mileuristes que tenen una antiguetat de dos anys vegin com enlloc d'indemnitzar-les amb noranta dies els hi volen donar només seixanta amb l'excusa que encara podria ser menys i que no hi han diners per què la feina ha baixat???

i llavors s'extranyen, propietaris i cor de porcs que toquen les "palmes", de que la gent es revolti, s'emprenyi i passin coses....

ostres tu... què complicat és viure a vegades, i quanta vergonya hi ha d'haver amagada a les coves, per què si és cert que res es perd, en conec uns quants que fa anys que no la fan anar per enlloc....

res... seguim caminant, com sempre