sóc un .... PARAT-SIT!! ;-)

al final va passar....no com esperava, més aviat de fet, però va acabar passant.
lo dia del tronc el meu "jefe" va decidir ensenyar-me la porta i dir-me adèu....amb 45 dies, però adèu...

em va avisar mitja hora abans de plegar..... suposo que no volia dir-m'ho abans per què, no sé... ves a saber per què no, no en tinc ni idea...en aquestos quatre anys la vesant que he conegut no és precisament racional.

va ser una conversa extranya....algú que no et vol et diu que s'ha acabat, com aquelles pel.lícules d'amor de les migdiades.....et dóna diners, t'ensenya la porta, prova de mig amenaçar-te "pensa que lo món és molt petit", tu t'hi tornes, de bon rotllo, "i tant ja ho pots dir, és molt petit i encara hi fan cases (aquesta frase és de mon iaio (acs) i m'encanta)", i ell ho torna a provar, "és molt petit, ens coneixem tots", i aquí et surt la vena "cosa nostra", "sí, sí...ens coneixem tots, vells i joves, pares i filles....." (el "sujeto" té dues filles) i remates en un, "segur que coincidirem, segur...." i aquella mitja rialleta carregada d'intenció...

i ja està...ja sóc un parat..un parat-sit que viu de l'estat ;-) des del passat 24 de desembre.

la família s'ho ha pres bé, patia per la mare, però m'ha vist tant content, tant tranquil, tant relaxat...i portava tant temps parlant-ne, que de fet no hi ha hagut motiu de sorpresa, i lo fet de dir-m'ho d'aquestes maneres i en aquestes dates ens ha permés arribar a lo que ja sabiem....tindràn molts diners, però mai seràn senyors....

me'n vaig anar uns dies fora, vaig enviar els sms de la nit de fi d'any, he desconnectat una mica i avui he anat a l'atur a inscriure'm.....erem tants que he aprofitat per treure'm lo carnet de la biblioteca, per sort no m'han demanat foto, cada cop m'agrado menys a les fotos, sí ja sé que a valtros us passa igual, que cada cop us agrado menys jejejeje

demà hi he de tornar per què faltava un tràmit a fer.

a futur, encara no sé què faré, estic bé per què sé que no passaré gana, i que la feina, buscant-la, acabarà apareixent i no em preocupa cobrar x o z, doncs estar a l'atur et treu els mínims, mentals, tradicionals que et marquen lo sou i condicions que tens en aquell moment, però encara estic entrant a la terra...com si vingués de l'espai, o sortís de les profunditats del mar....ara em toca descompresió...

i poc més...

segurament no és lo post més bonic del món per començar lo 2011, teniu raó, però també estareu d'acord amb mi que l'optimisme ens ajuda a caminar molt més que l'apocal.lipsi que tant ens agrada quan estem moixos....

seguim en contacte, petons i abraçades, i sobretot, sobretot, no deixeu de treballar!!...els vostres pares jubilats i el vostre amic que sóc jo, us ho agrairem quan ens donin lo sobret de cada mes ;)

lo vostre parat-sit que us aprecia

rs