fa dos mesos que sóc a l'atur.
lo temps ha passat volant.
al principi per què era nadal, fi d'any, reixos.... despres per què gener i febrer a camins fan costa amunt, d'altres costa avall...
dos mesos.
he parlat amb força gent, dels cursets, de la feina, ....etc.
n'hi ha hagut de tots els colors, des del que t'envia a califòrnia a fer surf i aprendre anglès, al que et diu que t'has d'obrir i que a la xina hi falta gent...
per sortir-se'n de la situació actual sembla que aquest país nostre només pot exportar, bèns, serveis i/o persones.... tothom ha d'anar-se'n. i sí. hi estic d'acord.
és una de les possibles opcions, però només és això... res més, res menys..una opció.
quan explico allò de que em passaré tot l'any buscant feina, que els primers 6-9 mesos ja els dono per inexitosos i que a partir del setembre, amb la tornada de vacances i amb una recuperació (brots verds que deien aquells) més real que no pas somiada, la cosa es començarà a moure, em diuen que no, que no cal ser tan exagerat...ja ho veurem doncs...
estic pensant, en paral·lel i de forma simultània en montar algun negoci.
potser podria ser capaç d'exportar alguna cosa que no fossa jo oi?
no sé... suposo que em faig jaio....però això del surf, L.A. no sé... em sona una mica lluny, em grinyola, no sé...
doncs sí, sí (emperatriz no, només dues afirmacions seguides) ja veieu....lo temps vola.
ho diuen els que tenen canalla, la gent gran quan t'explica coses, la tele quan de sobte et sacseja ensenyant imatges del '82 amb lo naranjito, o el mondial de kempes..... per no parlar d'aquelles olímpiades de la capital de les que ja han passat vora vint anys...
i parlant d'olimpiades, avui he vist el video en anglès amb el que Tarragona es presentava als Jocs del Mediterrà 2013.... és un video bonic, m'ha agradat, m'ha agradat molt... m'ha fet sentir orgullós de casa meua.....
per desgràcia no ha servit de res....hem perdut, els turcs han guanyat....
no passa res....l'orgull continua estant-hi, un no s'estima allò que triomfa, igual que no lluita per guanyar, un s'estima allò que és seu i lluita pel que creu just... pugui guanyar o no...
només cal que us mireu el que està passant en la conca sud d'aquest mediterrà...
algun dia viurem com pensem, costi el que costi.....algun dia lo somni serà ara i aquí, ara i avui.
Fa 1 any
2 comentaris:
Jo no vull enviar-te ni a Califòrnia ni a la Xina. Vull que estiguis a prop dels teus (si això és el què et ve de gust), que et donis temps i que no t'angoixis (vaja, és fàcil dir-ho quan es tracta d'un altre, oi?). En fi, que només desitjo que busquis dins teu allò que necessites, perquè estic convençuda que aconseguiràs tot allò que et proposis.
I sí, perquè no dir-ho, també dic això de "a prop dels teus" egoistament. Als que t'estimem, ens agrada tenir-te a prop ;-)
vaig tard, perdó ;)
els que m'estimo sempre estàn/eu amb mi, una foto que m'ho recorda o un pensament..... unes rialles tot parlant d'unes tomaques (fantàstiques!!!) o aquells problemes que anem guanyant i que serveixen per gaudir quant a instants sembla que tot és perfecte....
fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada