Santi Santamaria, in memoriam

tots en debeu estar al corrent.
el santi santamaria ha mort d'un atac de cor, minuts/hores abans d'inagurar el seu proper restaurant.
53 anys.
.... no sé, la veritat és que em vaig quedar ben parat al saber-ho.
la mort continua sent una d'aquelles vivències (visca la paradoxa) més difícil de portar.
és en front d'ella en que tot passa a ser clar, cristal.lí gairebé...l'important és important, i les altres coses no ho són....

hi he anat unes cinc/sis vegades a menjar al restaurant de Sant Celoni.
m'agradava molt. molt.
jo sóc dels que gaudeix d'un tres estrelles michelin.
potser per què sóc un beneit, o un pedant, o senzillament estúpid, ... però a mi m'agrada més pensar que és per què quan hi vaig disfruto com un boig, per què és un dels plaers més grans de la vida, això de menjar i celebrar en un restaruant.... i d'aquí arribar als 3* és arribar al cel.

són llocs on l'important és el client, i per a ell preparen de la millor manera i amb els millors ingredients, eines i accessoris una llista de plats.... i es pensa en tot, fins i tot en allò que molts molts però moooooooooolts obliden. l'amabilitat, el servei que no esclavatge i/o submisió...
tot està mesurat i controlat

un dels moments de felicitat gairebé absoluta va ser quan vaig poder anar a El Bulli.
aquesta setmana, precisament el dia abans de que el Santamaria ens deixés, a la CNN feien un especial del Ferràn Adrià....i vaig pensar que faria un post explicant la meua experiència...el deixaré per més endavant, doncs em venia de gust escriure sobre el santamaria.

el primer cop vaig anar-hi sol, bé, sol no amb l'Expansión sota el braç.
tres hores de dinar, amb lo diari estés al meu davant, amb el servei explicant, pendent, vigilant, proper però distant, sense presionar, sense abandonar... genial....

que un paio de Sant Celoni tingui restaurants a mig món partint d'una casa pairal en un poble ens diu mil coses, mil eslògans.
la feina ben feta no té fronteres
nothing is imposible
lo futur és a les nostres mans

tinguem-ho tots en compte això...
descansi en pau, hem perdut un referent, algú que anava pel món explicant que els fèssols del ganxet són meravellosos....