Les "corridas" ja no es tornaràn a repetir.... de moment.
A mi m'agraden els toros.....reconec que hi ha parts de l'espectacle que són molt dures, com quan l'abudància de sang és exagerada, però en essència, m'agraden.
Suposo que en part m'agraden per tradició familiar.
Recordo quan amb mon iaio (acs) veiem les "corridas" a la tele. Jo tenia 4-5 anys i m'encantaven. M'ho passava bé veient-les, en part per què lo iaio hi fotia cullerada, en part per què despres hi jugàvem.
Jo era lo toro....i lo iaio Manolete, assegut sense moure's un milímetre, amb un mocador gran d'aquells de quadres, a camins blaus o grisos o marrons... i jo anava fent-hi passades amb els dos dits a mode de banyes i de tant en tant aturant-me i rascant lo terra com si hagués de sortir disparat contra ell.
M'agradava quan el toro enganxava al cavall del picador i amb tossuderia el feia caure... era una victòria.
També m'agradava molt, no sé si per còm s'emprenyava mon iaio o per què jo duia un "animalista" dins, quan el toro enganxava al torero.... més aviat pel primer, per què fer rabiar a la gent que m'estimo sempre ha estat la meua forma de verbalitzar-ho.
Deixant la melangia de banda, els toros s'havien d'acabar. Estava escrit... des de fa molts anys, hi havia massa sang, massa acarnissament innecessari...
Fa uns anys, tot fullejant un llibre de fotografia taurina que vaig comprar-me a un Happy Books de can fanga, llegia (i veia les fotos) que al segle XIX les dones eren banderilleres i els cavalls dels picadors no portaven aquestos faldons de cuir o ferro, no ho sé, que duen ara per protegir-se de les banyes de la bèstia.
Això feia que de tant en tant alguna dona sortia regalimant sang o morint-se, i que moltes "corridas" s'acabaven amb un parell de cavalls morts, esbudellats al mig de la plaça....
Per sort la lógica es va anar imposant i les proteccions van aparèixer i vam salvar alguns cavalls, les dones senzillament van ser eliminades, veure morir a una dona en una societat masclista suposo que era inacceptable, millor exclaves que valentes....
És absurd parlar de si els toros són o no nostres, els de Knosos ja tenien retallaors (en nomenclatura valenciana) i la festa ha passat per moltes èpoques, d'èxit i d'anonimat i/o prohibició....parlar d'això ens distreu del debat de fons.....
Poden fer-se els toros d'una altra manera? cal que la sang abundant, o no, hi sigui present?
No podriem polir-ho per tal de que quedés només l'art???... i no, no dic que les "banderillas" siguin enganxades amb velcro com vaig veure en alguna "corrida" de l'Ortega Cano als USA... parlo d'alguna cosa més elaborada.
Som al segle XXI, pensar que festes sangoses perduraràn en lo temps és no voler veure al món que vivim...
I per últim, els correbous.
Els correbous no són "corridas", són una altra cosa i lo martiri i/o tortura que alguns comenten no és cert.... potser lo bou pateix, per què no se'l treu per acaronar-lo, però no fem comparacions per què parlem de coses molt diferents.
El que potser sí que caldria és replantejar-se, no dic canviar, només dic replantejar-se, què es pot fer per fer-ho més net, més clar, més divertit, més ... segle XXI.
Molts pensaràn que no cal fer res per què ja està bé... perfecte, però m'agradaria arribar a aquesta conclusió despres de plantejar-ho, no com a punt de partida...
Replantejar-se les coses no és dolent... és lo que ens permet avançar.....Tancar-se i dir que els correbous són nostres i punt, no ens dóna una millor defensa, ans tot el contrari.
Pensem-hi... per què si no passarà el que passa sempre que depenem dels de la Generalitat (o sigui Barcelona)...vindràn, recaptaràn vots (i lo que calgui) i despres mos vendràn...com sempre.
petons i abraçades, per cert, sóc dels que vaig intentar aconseguir un cartell del Barceló...sense èxit :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada