fa setmanes (teniu raó mesos) que estic pendent d'escriure...
passar, lo que es diu passar, no ha passat res, tot i que sempre hi ha coses, i sempre qui té lo repel és qui ho sent... però a banda d'això res més...
no passa res... de debó que no...
molts cops intentem transmetre confiança, energia, i de tot a la gent que estimem....tot cercant la manera de fer-los sentir millor....
també molts cops, o així mos ho ensenyen als voluntaris del Telèfon de l'Esperança, el silenci és una mostra de suport....
no sé quan en sortirem... no sé quan tindré jo feina, però en tingui o no, no sé quan en sortirem...
sóc dels que pensa que les coses van millor, cada dia millor....
molts mig mig se n'enfoten, ara toca ser dramàtics i catastrofistes.... això és l'apocal.lipsi!!! i em diuen que és normal que jo pensi que les coses milloren, doncs em fa falta que sigui així... i com argument no és pas dolent... però jo no penso que estiguem millor per què a mi em fa falta, ho penso pel que vaig veient....
m'he fet un fart de fer entrevistes aquests vora 9 mesos (com un part!!! coi la panxa ja la tinc!!! ai mare!!!) i en totes hi ha un moment on l'entrevistat pregunta, bueno en totes no, alguns es pensen que ets un pidolaire sense dret a dir ni ase ni bèstia... us podria explicar algunes coses que us farien riure (plorar ho fem quan val la pena no per la misèria dels que es creuen rics i com a molt tenen només diners), però ho deixo per un altre post.
us deia doncs, que quan em toca preguntar incideixo en còm els hi va, còm perceben el mercat, quin feeling els dóna...etc
sempre, sempre, sempre!!! és un desatre.... res, tot malament....
un cop constatat això, que lo món se mos acaba demà... faig una giragonça (anava a posar "rodeo" per emprenyar a alguna fanàtica de la llengua, escrita per soposat, però el seu estat, no mental, l'altre, no ho fa recomanable) i pregunto lo mateix però fent servir les seues dades...
* i aquest increment de vendes que els ha obligat a contractar més gent com a mínim els ha permés contractar més barat, alguna cosa s'han estalviat oi?.... sí, sí... ara és un bon moment per comprar personal barato (lògicament s'obliden que tu ets allí per a ser contractat i aquesta manera de parlar no transmet massa respecte per gent que vols que vingui a ajudar-te a guanyar més diners a canvi d'un sou)
* i aquesta nova delegació que han obert a XXXX (Sevilla o Milà o Tòquio!) què, suposo que ho tindrà difícil? sí, sí... molt difícil, de moment hi tenim cinc persones, i hem pogut comprar molt bé de preu, l'immobiliari s'ha enfonsat.....
i us ho creieu o no, aquestes dues xorrades m'han passat sempre... a totes les entrevistes, potser no han obert delegació, però han contractat comercials a diverses ciutats per què les comandes així ho han exigit i ja no es podia fer més a distància...
això sí.... alegria no eh?? això sí que no!!!.....
i jo en posaria d'alegria... a tot arreu, amb alegria tot anirà millor.
quantes vegades arribo a un restaurant i veient les cares i/o les actituts del servei em donen ganes de dir, au, a pastar....
no ho faig, m'espero i sopo i despres els foto a parir al meu espai a Verema (http://www.verema.com/usuarios/participaciones/ricardosantiago/41-restaurantes), amb seny i argumentant, però a parir....
alegria, foteu-li alegria a tot.... és gratis i és lo millor lubricant per les relacions humanes, espai on ens movem, tot i que també podriem ser perduts a un monestir.... ;)
una abraçada
1 comentari:
Ja trobava a faltar els teus escrits...
Alegria, quina casualitat, jo ahir també hi pensava i per això us vaig enviar el correu sobre Pau i Nil, per a què, en els temps que corren, ens poguem contagiar de la seva alegria i felicitat; una alegria i felicitat que tu, malgrat tot, sempre transmets, com els nens...
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada