hi ha dies que els planetes se posen en línia.
no, no rieu que no vol dir que tot és bonic i preciós i meravellós....nooooooo...
vol dir que es posen en línia... res més... però tampoc res menys....

avui he tingut un altre dia "divertit"...no, no us l'explicaré per què tampoc val la pena...però sí que us diré que a estones me sorprenc pensant que això de fer-me anacoreta (em sembla que són els que viuen a una ermita) no seria tant mala opció....

doncs això que he sortit "calentet" (no d'aquella manera no) del despatx (11 hores despres d'entrar-hi)...i m'ha vingut de gust menjar algo.
tinc alguna amiga, agobiada, de manera estúpida per cert, pels quilos, els hi passa quasi a totes les dones, que sempre em diu que m'he de cuidar, que per la salut, per no sé què....i jo li dic, sí, sí...tens raó.. això sí, posa carn a aquest cul, que amb l'os fare caldet, però de moment voldria tastar cuixot!....

doncs això...que volia sopar alguna cosa, més enllà d'uns cereals....i quasi  al sortir del super m'he creuat amb ella.....
s'ha quedat impassible...com si no fes res...i això que feia anys que no ens veiem....
estava preciosa....
clàssica, molt tradicional, com sempre....

i no he pogut estar-me'n, m'hi he apropat...i tot dient-li, "ostres... des del segle passat que no et veia..." l'he agafada....

sangre de toro....

un torres
un clàssic....
és lo primer vi que vaig beure, més enllà dels "traguets" del porrò del iaio (acs)....lo primer que demanava a un restaurant...
aquell que em va acompanyar quan al segle passat vaig començar a anar de restaurant....
al Doria...
amb un plat de pernil...

ostres tu....com passa el temps...


i així, així he sortit del super.....i els cabrons del pàrquing saavedra tenien a tot drap la banda sonora de El Piano....

si amb el sangre de toro vaig aprendre a beure, amb lo Piano vaig aprendre que la vida podia ser de colors....algo que venint del blanc i negre era ciència ficció.....

no res....seguim caminant...