nous camins, nous horitzons...el mateix destí

som u de juliol...
u de juliol i jo començo un nou camí.
enmig d'aquesta tempesta, quasibé eterna, quasibé infinita, servidor diu que un altre món és possible i es llença a buscar-lo.


un altre món?? sí...
un altre món laboral....una altra relació de dependència amb la feina, més enllà dels diners.


m'he fet empresari.
sona gegantí, tant que fins i tot és molt senzill enriure-se'n per què de tant gran que sona no hi ha ni tant sols prou vent per omplir-ho...

empresari de què?
doncs de problemes..... sempre he treballat a empreses amb problemes, sempre.
per què en el fons no hi ha massa empreses que treballin bé...
tenim un estil característic...aquí tot es fa amb el tradicional "salto de mata"....i com que a sobre m'ha tocat la sort (o no) de viure la década prodigiosa (on la corretja del gos era de llangonissa però fins i tot l'abriguet que li posavem també ho era!!)....això s'ha elevat a l'enèsima potència.

portava molt temps llençant la pregunta del milió a la gent que estimo...
els propers 30 anys, què vols fer amb la teua vida....???
i si bé és cert que servidor és una mica cul de'n jaumet....(defensar això dóna per un post séncer!), despres de mig any posant en solfa (amb festa final per sis-centes persones, consellers i batlles inclosos, a un teatrillo del poble del costat),  d'arreglar deia, el típic negoci que només sap funcionar quan el mercat "devora" els productes que vens....i davant la possibilitat d'engegar-ne un altre d'un estil similar, doncs m'he decidit a constituir una societat i llençar-me a l'aigua, piragua col.locada i rem en mà, per començar a avançar cap al meu horitzó...

no sé què passarà, de fet és ben probable que la vida segueixi sent com és....bonica, preciosa, però complicada...

i igual no aconsegueixo captar clients....o els faig però no em paguen....o em paguen, però no em quadren els números.....què sé jo!!

sí, sí...teniu raó....en un moment com ara, amb la que està caient (com us agrada aquesta pxxx frase!!), servidor trenca les normes i diu que vol provar-ho sol...

i tot i ser un acte bonic, noble si és que esteu tobets, no per això ha de ser exitós....
però vull provar-ho...vull tractar de deixar de somiar i posar nom a allò que tants cop he escrit....

i a vegades tinc por....
hi ha gent que es sorprèn...si tens por per què ho fas....
és que sense por seria inconscient.....i si no provés tot lo que fa por, la vida seria grisa....
i què coi... hem vingut a pintar-la de colors, no ?....

de fet.... és com estimar....
lo primer cop que estimes, que estimes de debó.... i s'acaba.... t'ofegues.
l'aire no passa de la llengua...
la gola s'asseca per què no pots engullir....
lo pit et comença a fer mal com si un peu te l'estigues esclafant....
i mores....
saps que mores
notes que mores
ho veus!!.....

però no....
i en son demà, o mil segles despres, te n'adones de que ets immortal...que no moriràs per amor... i que un cop curat tornaràs a estimar.....i la por et ve i et diu compte, vigila, ves al tanto!! que quan s'acabi (no et diu que igual no s'acaba) patiràs....

i et sorprens....embadalit.....mirant endavant....i pensant....
no moriré....patiré fins lo darrer glop d'aire....però no moriré....
i en front de les teues pors que com figures fosques t'acompanyen, fent-te creure que t'ajudaven a caminar.... agafes impuls....
i corres.
i t'abraones sobre el penyassegat......

no moriré...................

doncs en això....igual.....

igual que vam preferir gastar-ho tot en ensenyament enlloc de cotxes, ara hem decidit gastar-ho en un projecte que mos pot fer somiar....

i allà vaig.... sense por.....corrents cap al penyassegat.....
i quan lo vent m'acaroni us juro que cridaré el vostre nom.....

no sé si guanyaré...si hi haurà triomf o no....
no m'importa... no he vingut a guanyar.....
he vingut a lluitar fns al final...

això sí, us ho reconec, s'ha d'estar sonat per engegar una nòmina segura per un possible futur.....s'ha d'estar boig per estimar i confiar quan fa un segle que no ho fas....

però ja ho diu la cançò "...diuen que estic una mica boig, que tinc lo cervell...."
ci vediamo pronto