2013....i ara què?

han passat 146 dies des de la meua darrera entrada...
quelcom que en la vida ordinària és molt de temps....a les noves tecnologies, al món virtual, a la xarxa....és una eternitat...
 

sembla com si vingués del més enllà....tot i que tantmateix em sento més com un cometa halley que no pas com un fantasma d'altres nadals...

podria excusar la meua absència... però l'argumentari seria difícil doncs segueixo tastant restaurants i fotent-los a parir per oblidar les obvietats i perdre's en la màgia que duen a les mans....
no, no tinc excusa...però us diré que mandra tampoc ha estat...
mil idees al cap, mil coses bullint....mil històries i mil processos simúltanis tot cercant una X, quelcom que no sé si és incògnita o només impossibilitat de resoldre....el que si que sé que no és, és pornogràfica....

hem viscut desil.lusions, algunes sorprenents, d'altres per més predictives, ara ho dic, no menys doloroses...
hem viscut gairebé pèrdues que al no ser-ho ens han provocat alegries, contingudes, per què l'emoció sempre ha d'estar embolcallada, tot esperant el moment idoni per lluir-la....per desgràcia molts cops aquest lluiment només és possible davant una caixa de fusta o veient com un vent sendreja l'horitzó en silenci....
hem viscut a la vora del penyassegat, com sempre, patint per un mateix i una relliscada...però també veient caure construccions, edificis, projectes....alguns d'extrema fragilitat i d'altres que tot i que semblaven gaudir de l'eternitat gràcies a una flexibilitat màxima, també han saltat barranc avall....

hem dit t'estimo als que estimen...i això ens ha permés dormir tranquils...
hem tractat de ser honestos, de donar més que rebre, de no aprofitar, de no malvendre allò que valem i que no té preu i per això algú regala....
hem tornat a despenjar telèfons, entregant una nit al mes, per dir als que volen plorar que tenim una esquena on fer-ho, als que volen cridar i pregar, que som amb ells per revaloritzar el que sí que tenim i no pensar tant en tot el que ens falta.... per dir-los-hi als que volen deixar aquest món farts de tot, que no, que no cal fer-ho avui...que una solució definitiva no és la millor resposta a una situació puntual...i què és si no la vida més que una línia formada per situacions puntuals...

hem fet moltes coses i seguim amb ganes de continuar....per què tot i que lo món s'havia d'acabar segons uns aquí seguim...caminant i sommiant, igual que valtros....

de ben segur que us heu plantejat un munt de coses, cada any és igual...i cada any la llista s'encapçala igual.... cadascú la seua, però sempre igual....

deixar de fumar, anar al gimnàs, aprimar-se....
llegir més llibres, anar més al teatre, veure més cinema al verdi (v.o.s.)...
pujar al mont-caro, l'annapurna, l'himalaia o fer senderisme a tanzània....
dedicar més temps a la família, fer un voluntariat, ....
montar alguna cosa amb amics, sigui un bar, un club d'escacs o aquell calendari benèfic en pilotes que lo seny mai et permet fer....

jo sempre la començo igual.....
ser feliç
al 2013 vull ser feliç.....

hi ha gent que de seguida preguntaria, però i ara que no ho ets? què et passa??...però què....?

no parlem massa de la felicitat, de la gent que apreciem, del que arribem a estimar....no, no ho fem...
i si ho fem, és tan histriònic que no sabem com treballar-ho...a vegades donar-li una abraçada a algú i fer-la durar més del segon estandaritzat, tot aprofitant la proximitat per dir allò "déu meu que bé que siguis aquí" no generarà incomoditat...generarà gel...per què això de sentir coses i expressar-les és de xiques.....

no sé què em passarà aquest any....per sort i com la resta de la gent, mai ho he sapigut....
sé que anem a fosques encara....i no, no parlo de diners....
a fosques però cada cop més aprop de la llum....de trobar-nos a naltros mateixos, de reconeixe'ns de tant en tant quan el mirall ens torna alguna cosa....

no sé què ens espera......però tinc ganes de caminar.....

sí...teniu raó...quin rollo per ser dia 1....si tot l'any és igual anem esborrant la web :)
jo potser us ho recomanaria i tot....