Està enmig d'una zona industrial, amb l'afegitó de que a sobre just davant hi ha una discoteca o com es diguin ara aquests llocs on la canalla i els canalles van a cremar la nit.
Sempre em genera un pensament, se m'atura el temps i no puc evitar fer una ullada a aquells nínxols, tant iguals i tant diferents....
No hi tinc a ningú allí... és d'una ciutat on no hi ha ningú que m'importi, ni tan sols conegui....però sempre emmudeixo, mentalment fins i tot, al passar-hi.
La mort segueix sent lo que sempre ha estat....una merda gegant.....
Tinguis l'edat que tinguis, ho és....per què deixant de banda creences i religions, pensaments i raons...el que sí segur que és, és un punt i a part... un punt i final.
Fa anys algú a qui estimava va decidir plegar. Va petjar el botó d'stop, i va baixar. Sense més, sense menys... I no hi ha ja culpa a la meua ànima, només aquell regust amarg, quasi etern, imperceptible però present, de potser....potser jo...no sé...
No sé què dir-te, amic no sé què fer.... només que cal seguir, assegut al seient, mirant per la finestra...cal seguir per moltes coses, però sobretot per la resta de gent del bus....gent que mereix un món en color tot i que tu l'hagis viscut gris, gent que podria perdre's si tu no els ajudes a fer camí....
qui fos mocador per aixugar el teu plor, amic
qui fos serenor per trobar un mot farcit d'aire
qui fos res més per donar-te coratge....
quina merda.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada