doncs sí, ja veieu, avui escric per un tema que em dóna felicitat....sóc guixaire :)
estic fent un curset, sí, de guix, i amb sort acabaré sent això, guixaire....sóc també un sàdic (vaig fer un altre curset a l'escola del Marquès), però ser guixaire és diferent, per molt que hi hagi crisi del totxo, lo guix té un altre estil...és més, no sé, polit?
d'entrada a can Marquès, no eren tan explícits en la seua vessant religiosa.
aquí m'ho han deixat clar al primer moment...m'han dit "ei, que naltros som de l'obra!", algo que, ja em perdonareu, sent guixaires donava per fet, però que m'ha agradat veure tant negre sobre blanc....no sé...
no m'ha costat tant entrar-hi com a casa del marquès, bàsicament per què lo farcell que duc ara no és el que duia llavors, ara tinc lo tatuatje del marquès a la meua natja esquerra, mental vull dir, lo de la natja vull dir que és mental no sigueu tant bruts per favor!!, i clar això em dóna quelcom que suma i que compta, així i tot, la feina feta en aquestos tres darrers anys ha ajudat força....
la gent del curset és diversa, hi ha molta gent de l'espai, molt astronauta que em recorda que fa un quart de segle jo escombrava garatges mentres ells jugaven amb lo commodore, però són això, astronautes....que sempre són millors que els fantasmes, com a mínim més aprofitables.
hi ha una canalla que ha pujat i que puja que fa por, en lo sentit més positiu de la paraula....és increible....dèu meu
res...que avui estic content i volia explicar-ho, per què igual que la tristor es comenta, l'alegria també....
i tot i que en aquest curset de guixaire patiré, sempre pateixes amb aquestes persones, també penso que és lo que toca...
res... seguim en contacte
Fa 2 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada