sou fàcils?

no. no és una pregunta "guarra". és una pregunta clara i sincera, com sempre.
sou fàcils? és fàcil tenir-vos? jo no ho sóc.
no ho sóc gens.
sóc bona persona, ho intento, però no sóc fàcil.

sóc tossut, esquerp, espartà i dur, extremadament dur...i fràgil, més fràgil del que pot arribar a semblar.
i és fàcil tenir-me, però no és fàcil arribar-me.

no confio. sona cru, cutre i fins i tot estúpid.
però no confio, se'm va trencar la confiança quan l'starky i hutch corrien pels carrers amb aquell cotxe roig de blanc llampeig... i ja està. no he trobat el pegament
bé, de fet sí que confio... en aquestos darrers 25 anys de ben segur que he confiat en tres persones com a mínim, o quatre...no sé

i sense confiar, és molt complicat accedir...molt.
però que no es pugui accedir no vol dir que no s'hi pugui comptar.
jo hi sóc, i tant que hi sóc... els que no hi sou, i no per què no vulgueu, sou valtros... bàsicament per què no us deixo ser-hi.
bueno, per què no acostumo a deixar-vos ser-hi.

i què és ser-hi?
ser-hi és que s'hi compti, que s'hi tingui en compte no per donar, sino per rebre... i coi, això sí que costa.
rebre....

què fàcil és donar, bueno... hi ha gent que només sap rebre, i dels que saben donar n'hi han que només saben donar, però pel sac....

no res... seguim sent com són, uns maleits aprenents en una escola de vida.....
fa anys que col.laboro en temes de voluntariat social, i encara recordo quan em van dir si no pots rebre no pots donar....adèu.

em vaig quedar parat.
què volia dir això? jo no necessito rebre per donar... o així ho penso... però no.
resulta que la gent que t'estima també vol donar-te....i no sé, no en sé.. em costa rebre.. què voleu...ja us he dit al començar que no sóc fàcil... gens.

no ho sé canalla...això és molt complicat... molt...no sé...
en breu tornarem a ser-hi, tornarem a escriure, seguirem caminant....en breu, en quan lo fons ens permeti rebotar i pujar.

per què la vida segueix, i hem vingut a això, a viure-la i només quelcom letal ens ho impedirà....

seguim...