un cop donada la tranquilitat...ara ja puc fer règim :-)

la tranquilitat no és una frase, és una actitut.

si vols que algú se senti segur has de mostrar-li actituts i fets que li transmetin aquest missatge.

és la tradicional comunicació no verbal... lo nostre cos també parla i puc verbalitzar no però tenir una postura que gairebé crida sí...

fa tres setmanes que vaig llogar-me un apartament i ma mare només l'havia sentit d'anomenada...

i avui ha vingut, hem passejat per passeig de gràcia, amb un solet considerable, rambla catalunya, semblavem uns turistes, més ella que jo doncs duia aquellles ulleretes mig de mosca tant de moda en la canalla d'ara, d'ara i de la de 70 anys que s'apunten a un bombardeig, i què duri!!! :)

no m'he posat les espardenyes de vetes per què havia de ploure (si l'encerten l'endevinen) però només m'ha faltat això... hem rigut, hem parlat, hem arreglat españa que diuen aquells i ens hem perdut al poblenou, a la plaça d'un reusenc (estàn a tot arreu!!!) on es menja de conya (pagant sant pere canta) i s'hi està fantàstic ara que l'oratge encara respecta amb una calor que no ofega...

fent de tarragonina ma mare s'ha firat un rap al serrallo i jo un turbot amb verduretes, bunyols d'abadejo i espinacs i pop a la gallega (en mordern, mig deconstruit i tot això que fan ara) un rosat fresquet... i lo de sempre, si això és guerra que ningú signi la pau i que dèu hi faci més que naltros....etc

no celebravem res, no hi teniem motiu, potser allò de sempre, allò d'estar vius i tirant endavant, on erem al 78 i on som trenta anys despres, on erem llavors i què haguèssim dit si ens haguessin explicat on seriem...no ens ho haguessim cregut, no per lo que hem escalat, sino per lo que hem sortit, les altures s'escalen, dels pous se'n surt...i a camins arribar a ser a peu pla costa un disbarat...

i un cop fartets, i content de que s'hagi comportat i no li hagi demanat un autògraf a l'albert om que estava dinant a la taula del costat, cosa que jo no tenia tant clara que no acabés passant..., ens n'hem anat al centre comercial aquell gegantí de plaça catalunya, el que ara ens posen al costat de la presó (espero que la moguin aviat per què sí no voldrà dir que tenim uns xxxxx a tarragona).

hi havia lo regal del meu sant esperant-nos a la quarta planta, una planxa elèctrica de 2400 w, que duia posat allò que a camins he vist escrit en algunes rialles... dona'm gambes i fes-me mal!!! :)))

com que erem on erem, hem passejat una mica, tot rient mentres recordavem que quan jo tenia deu anys ens hi vam passar 10 hores un dissabte, hi vam dinar i tot... uffffffffffffff crec que vaig trigar 25 anys a poder-hi tornar a entrar per què estava marcat amb foc al meu caparró....dèu hores eh??? això sí que era violència materna...llastima que llavors no es portava el tema per què hagués fet diners i tot!!!

també, aprofitant que hi era m'he regalat dues copes de vi, d'aquelles decents, de les que són bàsiques quan un vol sobreviure, activitat a la que sabeu que em dedico.

amb una ja hagués fet, però què voleu, no estaré fregant la de dinar per sopar no?? ... sí, sí, dropo, però a que no sóc l'únic??....és que ja mos coneixem, canalla, ja mos coneixem...

i d'aquí a caseta... a ensenyar on visc i sobretot còm visc... per què per molt que expliquis, una imatge = tres llibres de rollo farcits de missatges positius....

i ha trionfat, se nota que no l'has decorat tu, jejeje.... ostres què bonic és l'amor de mare, i més quan és síncer jajajaja :) no, no l'he decorat jo, ja hi era de decorat, m'agrada més que lo piset de tarragona, però clar qualsevol cosa això, auuuuu tíra-li que és tòrtola que diuen a Elx....si us sóc síncer, a mi també, jajajaja...però bé, tarragona és la primera casa, lo primer lloc meu i tot i que fos una cova, que tampoc, sempre serà casa meua...

i ja està... tots contents i tranquils....com us deia, ara ja puc fer règim :) els que m'estimo ja saben que no seràn efectes secundaris de res...

per cert, ja us explicaré què tal es comporta el foie amb la planxa ;) mmmm ja tinc salivera!!! ostres tu,....aiiiiiiiiiii, lo règim!!! bé...igual lo començo un altre dilluns