...diumenge vespre

estic cosint una funda d'aquelles per mantenir fredes les ampolles de vi.

la vaig robar fa unes setmanes d'un restaurant.... l'amiga, només amiga no sigueu beneits, se la va trobar a la bossa i avui me l'ha donat....

sí, teniu raó, robar és vergonyós...diu molt en contra meua....si us serveix de cònsol, a mi m'hi va servir, la propina va ser de 10 euros per un sopar de 55....la cambrera no s'ho creia, per un moment crec que va pensar que el seu escot abundant ho havia provocat.... és lo que té la joventut, que dóna inocència, tot i que la canalla que puja sap fer punt de creu abans que caminar....

doncs això que avui m'ha donat la funda i tenia un troç de velcro desenganxat....

hem quedat per què m'havia d'explicar que el seu xicot l'ha deixada, un altre cop i aquest definitiu... feia vora cinc anys que sortien...ell ha tingut tres nòvies oficials en aquest temps, però ella sempre hi ha estat "porque lo acepto como es"..... (??????)

us ho explico per què ella no sap res d'aquest bloc....però tampoc s'enfadaria, no la coneixeu.....

i m'he sentit una mica tonto...de fet m'he sentit imbècil......jo he tingut problemes per què no volia un llit a l'habitació del darrera i hi ha gent que comparteix llits amb la normalitat que la canalla es donen petons o s'ensenyen les dents de llet que han perdut....

abans d'anar a prendre alguna cosa a un bar holandés de salou, on lògicament he pogut practicar el meu anglès per què la meua llengua pagesa no la parla ni dèu, hem passejat, tot donant temps a saber què havia passat i còm ho vivia....

i he aprofitat per passar pel restaurant on vaig treballar per primer cop amb papers, doncs abans, quan tenies 15 anys o menys no et feien contracte i jo vaig treballar per un parell de paios, als 13 i als 15, a un li escombrava els garatges, a l'altre li repartia propaganda....però per fi van arribar els 16 i em van assegurar!!!... de dilluns a diumenge, de 9.30 a 17.00 i de 19.00 a 02.00....així durant 111 dies... els vaig comptar.... vaig aprimar-me i tot!!!.... per 55.000 pessetes al mes...330 euros d'ara.... bueno, això i el dinar/sopar i el dormir, per què com que portavem una vida de merda no se'n fiaven de que anessim a dormir a casa.....

i sí...lo restaurant encara hi és... hi ha un terra diferent, i els amos han canviat, eren un matrimoni, però ell va morir i la dona va tornar al poble....i ens hi hem parat just davant, com si fossin clients.

la meua amiga no sap la història, i no eren ni la una, només ha comentat que se'm veia afamat, tot rient.......

i jo mentres, en uns segons, recordava les bronques per fer bocins de gelat massa grossos quan es tractava de menús per estrangers, o el complicat que era montar nata amb una màquina que tenies que posar-li gas, sacsejar-la i despres, teòricament, havia de sortir montada.....

recordava que em gastava les propines, el sou anava a casa, tot jugant a la fira... ostres tu... aquella sensació de poder anar a la fira amb dues-centes peles sense haver d'explicar res!!...era genial.... bueno, tot i que al final alguna cosa havies d'explicar, per què semblava que a sobre et donaves a la mala vida despres de fer setmanes de 90 hores....però bueno, la vida és bonica, però complicada....

també s'ha de dir que d'aquell estiu va sortir una derby variant :) que em va costar 70 dels 111 dies però bueno, què més voleu????

i allí estava, plantat tot mirant-lo... vora un quart de segle enrera, lo meu estiu era allí.... i si m'haguessin explicat la vida que m'esperava no sé què hagués respós...

en aquella època, poder gastar-me 200 peles a la màquina de marcianitos de la fira, a quarts de quatre de la matinada, era quelcom que em feia feliç...... ostres tu, què desgraciat, no?

potser no tant...segur que n'hi ha que ho són més....

mai he passat gana.... emocional sí, però de l'altra no....en el fons sóc un afortunat de la vida... ostres tu, quina putada no poder-se queixar, no???? jajajaja....

bonanit canalla, demà és dilluns, les vacances més aprop, de moment vaig a segui veient "anacondas" sense publicitat, a la 1ra i en anglès... no fos cas que algún dia torni a anar a salou i aquell paio holandés no m'entengui.... ;)