Co-responsabilitat. Acceptem-la

La vida ens pertany. Potser no podem controlar-la ni decidir que ens passarà però si que podem decidir què farem despres de que quelcom ens hagi passat.
Som propietaris de les respostes. Les preguntes les durà el vent, però naltros podem dir què volem i què no volem.

I això ens fa co-responsables de la vida que tenim.
No és fàcil i no ens agrada, però ho som.
Potser no hem triat qui ens estima o tenir una família més gran o més petita, però podem donar resposta a totes les incerteses que se’ns presenten.

Podem decidir donar amor tot i no rebre’l. Per cert, què estúpid que sona oi? Donar amor...parlar d’amor és molts cops com parlar de religió, o de sentiments, o de tot allò que ens fa esgarrifar quan no hi ha fred.

És com la gent que no creu en res, té tot el dret a sentir-ho, a dir-ho, a pensar-ho, però ho ha de fer fins i tot quan el cel és gris.
No val fer-ho només quan la mar està en calma, quan el vent bufa les veles i les ones suaus ens acompanyen tot sent trencades per la nostra fusta. No.
Un ha de ser capaç de viure tal i com pensa, per què demanar que els altres ens facin la vida que volem és fer el ronso, és com el que ganduleja tot nomenant-te sabent que és la forma més curta de dir t’estimo.

La co-responsabilitat. La part de culpa que ens pertoca, o la part de l’èxit si voleu, ara que l’enunciat en positiu s’ha fet dogma.
En el fons és adonar-se i aprofitar, ni que sigui una mica, aquella capacitat que tenim d’entomar cops, de caure, d’enclotar-se en el pou més fosc per acabar rebotant i tornant a pujar.

Voleu un món diferent, un món millor, un món més just. Lo voleu, i tant que el voleu, doncs és senzill. Feu-lo!!!.

Cal, això sí, aixecar-se. Moure’s i sortir de la zona privilegiada farcida de frivolitat on estem i entrar en combat. Talment podriem dir-ho menys bèlicament. El tradicional "arromangar-se". Pujar-se els punys de la camisa i fer feina en la direcció que volem anar i viure.

És possible fer-ho, l’impossible és que passi sol.
Co-responsabilitat. Sí. Podem parir respostes a preguntes i situacions mai imaginades.
doncs, va, vinga, fem-ho!!