sempre hi seré a temps....

quin és el millor moment, el moment just, l'adequat, el perfecte, aquell en que cal pendre la decisió...? quin?

còm saber quan, còm i per què?

què senzill des de fora, tot mirant com si fos la vida d'algú altre, que ho és, emetem judicis de valor i marquem camins i tendències a seguir.

i sempre amb una claretat meridiana, amb una capacitat extraordinària per situar-nos per sobre del bé i del mal...

i a vegades l'encertem.

i és que tota acció comporta un risc, i tot risc genera una tensió, i tota tensió causa alerta però també errades.

i sense riscos, la possibilitat d'errar minva.

i és quan l'encertem, pim pam....bingo!

i quina visió més bona que tenim, què bons consellers que som, quina capacitat per llegir la vida i actuar amb conseqüència, tot cercant un camí que un cop fixat veiem més enllà tot arribant-hi quasi sense esforç.

i a vegades no. a vegades l'errada és gegantina.

i és que tot desig implica un risc, però tot risc genera cautela i vigilància i constant cerca d'0bjectiu, doncs el risc obre la porta a la pèrdua i això ens tensa però també ens injecta l'ànsia de la supervivència, i és més senzill no encertar-la quan ni la victòria ni la derrota ens faràn canviar, i molt més complicat fallar quan en la juguesca s'hi inclou quelcom que no volem deixar.

i així vivim.

envoltats de dubtes i de savis consellers.

de pors i timideses, de vergonyes i misèries, totes serien fàcilment superables si els remeis dels mestres en distància fossin ciències.

......i?

què?

què fem??

doncs res....seguirem aprenent que quan caiem ens aixequem.

seguirem veient com tot allò que superem no sempre és més dèbil que allò que ens venç.

seguirem.

seguirem fins adonar-nos de que sempre hi serem a temps.

sempre podrem començar i ficar-nos al punt zero, motxilla plena però des d'avui.....