m'agrada lo mar.m'agrada sentir l'olor a sal, a humitat...
m'agrada fins i tot aquell fred que ens esgarrifa a primera hora, a trenc d'alba, quan la matinada ens enxampa palplantats a la sorra, amb la vista fixada en un horitzó en ratlla que enterra una foscor que more.
m'agrada l'aigua, sempre. quan està en calma o quan les ones blanquejen apinzellant un tapiç de blaus, de grisos, de verds...
qui fos veler per esquintzar-te a cada instant tot navegant-te sense destí ni final.
m'agrada aquest mar que parla, que viu, que enraona. aquest que dóna vida i que a camins mata.
m'agrada per què és una porta que mai es tanca, uns braços oberts, un camí a l'esperança, una fugida possible quan la sequera, mental o física, ens apreti massa.
m'agrada l'aigua, sempre. quan està en calma o quan les ones blanquejen apinzellant un tapiç de blaus, de grisos, de verds...
qui fos veler per esquintzar-te a cada instant tot navegant-te sense destí ni final.
m'agrada aquest mar que parla, que viu, que enraona. aquest que dóna vida i que a camins mata.
m'agrada per què és una porta que mai es tanca, uns braços oberts, un camí a l'esperança, una fugida possible quan la sequera, mental o física, ens apreti massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada