L'errada

algú va oblidar dir-nos que errar és humà.

tot i que de ben segur mos ho va dir i els que ho vam oblidar vam ser naltros... no sé, no importa massa.

el que importa és que sí que ho és.

errar és humà i naltros som la imperfecció amb cames. cada dia que vivim tenim una muntanya d'errades que ens envolten. errades i algun que altre encert.

un mestre d'economia va definir-me les grans superfícies i les seues mega-ofertes com a illots de pèrdues en oceans de beneficis, i aquesta imatge em va agradar.

els nostres encerts són els illots que s'envolten d'oceans d'errades.

penseu que no erreu?

només comunicant-nos ja cometem mil errades.

tant verbal, com para-verbal com no verbalment, en qualsevol mena de comunicació segur que enviem missatges que no volem....

quantes vegades a la gent que estimem li diem les coses d'una manera que no volem?

quantes vegades un acte reflex o impulsiu evidencia quelcom que molesta i fereix?

quantes vegades les nostres invalideses emocionals (un altre dia faré un post d'aquest tema) ens limiten en les nostres relacions humanes i ens porten a extrems que no volem?

què complicat és no equivocar-se, i més encara en un món com el d'ara en que fer-ho està mal vist.

tot ha de ser perfecte.

la nostra aparença, les nostres actituts, les nostres parelles, carreres professionals, fills, cotxes.... tot....i no. no hi ha res perfecte.

res ho és. i quan creieu que ho és, quan realment ho sentiu així... és molt probable que l'amor o la felicitat o l'alegria hagin distorsionat lo suficient la realitat per a que així ho sembli....

....i és una llastima no acceptar l'errada.

per què és l'única manera d'avançar. per què si no t'equivoques és que no has provat de fer-ho diferent, és que no hi ha repte, no hi ha lluita, no hi ha lloc pel cuquet de la iniciativa, aquell cuquet que ens inspira a tenir una vida millor, aquell cuquet que ens ha portat de les cavernes a passejar-nos per la lluna....

i sí... jo m'equivoco.

gràcies a Dèu !! ;)