tot ens desgasta. tot.no hi ha res que no causi impacte en la nostra activitat. fins i tot viure ens va "matant" poc a poc via desgast del nostre cos.
les relacions humanes també es desgasten i de la mateixa manera que fem anar cremetes per reduir el desgast de la nostra pell, ens calen cremetes pel desgast mental que patim en certes situacions...
llastima que les arrugues de l'ànima no es vegin com les altres.... què místic oi? jejeje...sí, místic però cru i real com la vida mateixa.... quantes vegades no intentem veure a traves dels ulls (bonica paradoxa, no ....?)
lo desgast és constant, és com respirar, pot ser gran o petit, amb molta intensitat o amb poca, però és constant.... però podem corregir-lo, podem cuidar-nos, cuidar-lo, podem fer que lo desgast se'n vagi com marxa una taca d'una camisa...
si no ho tenim en compte però, lo desgast ens durà al final.
i probablement allò que ens hi portarà serà un fet petit, gairebé menyspreable... la tradicional gota que fa que lo got sobreeixi.....
i que n'és de complicat recollir l'aigua. tota l'aigua que ha fugit del got.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada