La percepció

allò que creiem veure, allò que creiem que succeix, allò que tot amagant-ho rera l'escut de "la veritat", creiem que és cert...
això és la percepció.

la nostra particular manera de recaptar informació per processar-la, per respondre i per posicionar-nos....per què fins i tot no dir/fer res és una resposta.

i aquesta percepció és com la nostra visió de les coses, i dèu sap lo molt que trobem a faltar unes bones ulleres per què al final, ni lo gris és gris, ni lo blanc és blanc...

les dioptries són moltes i ocasionades per mil coses....pel nostre passat, per la nostra cultura acadèmica, per la cultura social, familiar...amical...per lo viscut, lo somiat i fins i tot per allò que no ens ha passat....

i per això cada dia que passa crec més que no aprendrem a comunicar-nos sino aprenem abans a percebre...i d'això, com de sentir, com d'estimar, com de ser honest inclús...d'això no se n'ensenya res...això et passa....com les canes, que surten de manera espontànea (segur que algú podria dir-me que la pèrdua de color té a veure amb alguna raó química, però ja m'enteneu....)

i així anem...navegant enmig de foscors i clarors, de blancs i negres, obsessionats en trobar grisos tot creient que això ens acosta més a aquesta realitat que l'únic que té de certa és la seua pròpia inexistència....

navegant, tot perduts enmig d'aquestos mòns de dèu...navegant camí d'una itaca que podriem anomenar també la gran desconeguda....

o com a mínim, així ho percebo.... ;-)