Espills amb cames

Segur que els veieu. Segur que més d'un cop heu tingut aquesta extranya sensació de que una persona us fa de mirall. De que us llença a sobre allò que sabieu però no veieu, que us mostra algunes virtuts pero sobretot defectes....

Són èssers exemplars, bé, millor dit, exemplaritzants (a saber si aquest mot existeix)....i no per què siguin persones amb actituts envers la vida o per tenir formes d'actuar d'una manera especial, no
són persones que viuen, de forma corrent, sense adonar-se'n, d'una determinada manera que us fa replantejar tot el que heu fet/viscut/pensat....etc.

i passa per què al final, allò que anomenem "normal" per naltros, per cadascun de naltros, és així únicament per naltros, per ningú més.
i sí, és cert, hi ha "normals" per tot arreu, i és que a vegades confonem quotidianitat amb normalitat, permetem que l'estadística ens marqui la vida, oblidant que per molt que si som dos i tu et menges dos pollastres, l'estadística dirà que lo "normal" a casa nostra, és un pollastre per persona....i serà cert.
incomplert però cert....per què jo seguiré passant gana.....

i així, arriba aquest espill amb cames (espill o mirall, tot és correcte) i ens mostra d'altres normalitats...

ens diu, per exemple, que lo normal és que els pares t'estimin, o que la teua parella et cuidi, o que et sentis còmode tot i no dur roba de marca, que pots tocar fons i que t'aixequin, i que l'entorn et protegeixi no et treu força, te la dóna....
sí...mil normalitats que et creuen la cara i converteixen en fang els teus peus de gegant nan...

i estic d'acord amb lo que penseu, això són absurditats que aprenem amb el temps.....per què són evidències, quasi com totes les que apareixen als llibres d'autoajuda.
i és que aquest gènere literari què us penseu que és sino un mirall que ens mostra allò que ja sabem i que portem ben endins però que no som capaços ni d'evidenciar ni de portar a la superfície.....

gràcies als meus espills amb cames sóc com sóc.....gràcies per ensenyar-me tot i no voler ser mestres de res i menys d'un alumne que ha trigat dècades en saber que ho era.