Podria començar demanant-vos si sou creients, però abans caldria saber què és ser creient.
Quina diferència hi ha entre creure en qualsevol religió (abrahàmica, multiteista...)o en un xamman indi connectat amb la mare terra?
doncs els catòlics us diràn (jo m'hi hauria d'incloure) que no té res a veure, que una cosa és parlar de Jesús (sigui fill de Dèu o profeta del mateix) i una altra de la mare terra i totes aquestes bajanades de la natura.
jo no m'hi incloc per què no ho penso exactament així.
penso, de fet crec, que hi ha dèu. que hi ha quelcom superior que ens ha possat a sobre d'aquest món...segurament ho penso, en part, per falta de cultura i coneixement, però m'és igual que aquest dèu creés a Adam i Eva, que posés sobre la terra una cadena d'ADN capaç d'evolucionar i crèixer.
també penso que fa dos mil anys, a lo que avui és Jerusalem capital jueva, llavors cituat romana, i sempre ciutat palestina, hi va haver un home anomenat Jesús que va patir un sacrifi salvatje i cruel com a punt màxim (la cirereta, tot i que no és que soni frívol, sona gairebé imbècil, però què hi voleu fer, lo ruc dóna pel que dóna...)doncs això, punt màxim despres d'una trajectòria humana que va donar peu a les tres religions més importants del món, avui, 2.000 anys despres....
però també respecto.
respecto a la gent que creu en la mare terra, de fet, sóc "pro-montserratí" (crec en la mare de dèu de montserrat) i crec que és negra no pas per les espelmes i el pas dels anys, sino per què els cristians es van apropiar d'una zona de culte mil.lenària pre-existent a Montserrat i que parlava de la mare terra, mares de dèu negres, com la terra....
ja. estic d'acord.
us sona a extrany, de fet penseu que estic o bé patrocinat per whisky barato del LIDL o bé senzillament estic sonat.... i si bé és cert que l'alcohol m'agrada (sobretot armagnac "dartigalongue" o "laberdolive") a poder ser previs a la dècada en que vaig nèixer (o sigui d'abans dels 70), també és cert que m'agrada respectar el que pensa la gent, sobretot quan les coses no li van bé, sobretot quan senten que la mort truca a la porta, d'ells o un familiar, o quan els problemes venen a tones....
m'agrada llavors per què és quan tothom fot mà (perdoneu-me el comentari) al que sigui quan hi ha alguna cosa important, per això m'extranya que ningú faci feng-shui quan la seua mare està morint-se a un llit.
i sí, m'he passat, he estat molt bord ara mateix. però què voleu, un cop més, i repetint-me que no citant-me, lo ruc dóna pel que dóna ;)
res.... que volia parlar de respecte, de coses que m'importen, no sé... volia fer-ho ara, mentres hi ha gent veient un partit de futbol i jo estic pensant que aquell merlot de la conca de barberà està collonut tot i tenir un promotor immobiliari en el procés de fabricació....al final resultarà que no podem jutjar res per les tapes...ja ho cantava Bo Didley, you can't judge a book looking by its cover...
Fa 2 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada