Flexibilitat vs intolerància

sóc intolerant.
no és políticament correcte, però ho sóc.
m'ho estic treballant, no per ser-ho, no sóc tant bord i/o ranci, sino per canviar, per guanyar flexibilitat....

no sé si parlo de gimnàsia o de ves a saber què, però sí, vull ser flexible i deixar la intolerància.

en què sóc intolerant?
bàsicament amb la estupidesa.
però també amb la prepotència, amb l'ostentació d'una façana que només és de cartró.
amb la ceguessa voluntària, amb la por, amb mantenir-se vestit quan ens estem despullant.

fa dies que hi dono tombs, dies en que em pregunto per què, per exemple, la submisió és una actitut que no tinc, ni sexual, ni humana....(la sexual podria fins i tot ser divertida, no tinc massa informació ni pràctica ni teòrica), i l'humana és francament miserable.

i sóc exigent.
insubmís i exigent....un "regalu" de paio....

i és que no accepto la mediocritat d'aquelles persones que ocupen posicions importants i sembla que només valoren el salari i el cotxe que els hi han llogat....
i sí, sóc intolerant, per què tinc una hipoteca que m'ho permet, per què tinc una vida senzilla tot i col.lecionar estrelles michelin i per què no... no callo.
no callo quan els que estàn de tornada de tot volen fer-me la prova del nou i jo els hi dic que val, que sí.. que molt bé, però que no.
que de la teoria a la pràctica hi ha un salt, i que haver triomfat en el passat no és garantia 100% de res, i menys si no saps quina part has provocat tu i quina part depèn de la sort de dedicar-se a vendre pisos just dos anys abans del boom....
i que no, no, i no....escoltar a algú que ha triomfat no és com un text en word, no pots fer un "copy paste" i a còrrer... no pots.

i emocionalment sóc igual de capullo, dic lo de capullo per què aquella persona que creu que és dèu nostre senyor quan li dius que no, que no ho és, doncs li costa d'entendre... i passés a ser un capullo.

i vull ser tolerant, més que res per què m'aproximarà a la felicitat, com a mínim de la manera que m'agradaria acostar-m'hi.
sempre diuen que la inconsciència és la manera més senzilla, però també és la més pobre.

no res... lo de sempre, quatre ratlles genèriques i teòriques, tot buscant que siguin pràctiques...