hospitals...

va haver-hi un temps en que a casa estavem "abonats" als hospitals...algú molt proper estava morint-se cada dos per tres. Recordo, jo en tenia 18, com vaig anar processant les visites a l´uci i els missatges críptics dels metges, tot fent allo q avui anomenaria eŀlaboració del dol i q llavors era què cony fotré tot sol quan lo susto no ho sigui..?
M´agraden els hospitals. M´agraden perque allí ens salven la vida i tracten de fer-nos-la més facil, i tot gratis!!! ho comento, això de gratis, per què fa 70 anys jo m´hagués quedat orfe en dos dies, en canvi ara seguim sent vius... Continuo pensant que no puc demanar una loteria, he tingut tanta sort...
sí, m'agraden els hospitals....voldria no haver-hi d'anar, ni pels meus ni per mi mateix, voldria que la medicina que és dedica només al cos tingués en compte també que dins hi ha un farciment que s'anomena "persona", amb sensibilitat, sentiments, pors...però m'agraden.

són democràtics, són igualitaris, les malalties no entenen de diners, els remeis, els medicaments i els tractaments sí però les malalties no...

escric des d'un mòbil...això és la globalització, la tecnologia, o senzillament que duc sis hores a urgències, assegut a una escaleta tot esperant que lo metge imberbe, que no imbècil tot i que a camins s'hi comporti doncs l'èsser que estimo per ell és un troç de carn queixòs, em digui si marxarem avui, si tindrem ingrés a planta o si potser demà, despres de passar la nit a una "camilla", tenim alguna resposta més...
sí, segurament és això...estic aquí, un altre cop....i sempre sempre sempre la mateixa frase em ve al meu caparrot....

no puc queixar-me, he tingut sort....en un altre moment, en un altre lloc, ja estaria fent servir aquest dol que crec elaborat.....