Indignat? no... indignat, no, fart!!!!

m'agraden les normes.

de fet us diré que m'agrada saber les normes del joc.

potser no m'agradaràn en si mateixes, però hi són, existeixen, i marquen què podem i què no podem fer...

per posar un exemple estúpid, heu provat mai de jugar a escacs amb les normes del parxís??... oi que no funciona/ria???.... doncs lo mateix.

per això m'agrada saber-ho tot.

per posar-ne un altre, més dolç, estimo amb més comoditat des que vaig comprendre que les invalideses emocionals són quelcom que existeix, i que un familiar no sigui capaç de dir-te t'estimo no vol dir que no ho faci... només que no ho pot/sap dir-ho...

amb lo dels indignats em passa igual.

entenc l'enuig, l'emprenyamenta (de debó, no la dolça i tendra que tenen aquell parell de músics casats perduts en hort que abans era jardí i als que m'estimo amb delit, potser més als fills ara que hi penso), i l'afartamenta (de fart, però segur que la paraula no existeix) que senten...

però hem de conèixer les normes.

hem de saber còm va això

fins i tot per trencar-les, cal saber les normes....

entenc que molesti l'ajut als bancs per tal de que no rebentin del tot, però em sap greu que no es vegi que si això hagués passat, les coses estarien mil vegades pitjor.

entenc que sigui tant guai parlar d'islàndia i la seua forma de fer les coses, això de "doncs ara no pago el deute!!"...però i perdoneu-me la grolleria, però ... sí, lo tamany sí que importa...i molt... no és l'únic, gràcies a dèu!! però importa....i Islàndia és una troç de gel amb quatre natius...

a mi em molesten els polítics.

la corrupció, la manca de valors, d'honestedat...

i sé de què parlo doncs he treballata anys en el món de la construcció de carreteres i similars, i lo de les comisions i transferències ho he viscut en segona persona... en segona per què a mi m'arribava en paper l'email del paio aquell ara ja jubilat del partit d'el noi del Rom, amb lo número de compte de la fundació "cultural" i el càlcul del % que haviem d'ingressar si és que voliem aquella obra de Vic, per dir una zona a l'atzar...

i sí.. hi ha vegades que he pensat que amb una escopeta i un passamontanyes, fotria una neteja que les cunetes estarien plenes de porcs esbudellats durant setmanes.....per què et sap greu, per què no es pot anar robant així, amb aquesta impunitat....fotent-nos lo pèl d'aquesta manera...

però tenim una estructura política i una organització i una manera de funcionar.

som una democràcia, i cal complir les normes...

demanar que tots el polítics se'n vagin, és demanar que la felicitat estigui arreu, un somni preciós, un destí... però totalment impossible.

cal formar un partit, cal estructurar-se....

còm creieu que vam superar la dictadura?? fent córrer els grisos rambla amunt rambla avall?? ni de conya...

hi havia equips, partits organitzats a l'anonimat...gent estructurada i amagada, treballant de manera correcta a les fosques, esperant lo seu moment...

l'eslògan és collonut... però actueu cony, actueu.....i no, actuar no és apedregar a un mosso.

ja ho va dir nostre senyor, vull ser verb, no substantiu...... probablement alguns no ho entendràn, per què ser eslògan, ser frase en samarreta o pintada en carreró fosc sempre és molt més "barato" que fer lo que diu l'eslògan...

en el fons viure com volem viure i com creiem que hem de viure requereix un esforç molt gran.

no res... seguim en contacte