ja no sóc un parat-sit... fa vora dos mesos que ja no ho sóc.
sí, teniu raó, i per què no has escrit res??...mandra, gosseria....i poc temps.
tinc una feina fantàstica que només m'ocupa 11 hores diàries....
és fantàstica per què em paguen.
sóc massa simple, ja ho sé...però despres de mesos sense cobrar una nòmina, despres de mesos de "encara no has trobat res?? amb lo xipiriflaútic que ets!!", aquesta sensació és genial....
lo de l'horari és culpa meua.
bé, ho és en part només... vull dir que els meus caps volien algú amb un perfil així d'entregat, per això va incidir tant en si estava casat o no, si tenia fills... o novia... la frase bona va ser "....necessitem algú que tingui com a prioritat la feina i algú amb família té altres prioritats...."
podria dir-vos que m'ho va dir un paio amargat i sense gos ni família, però no, m'ho va dir algú amb cinc fills i una dotzena de nets....
prioritat la feina? doncs sí home sí, no pateixi.... de fet lo que vull és treballar per vostè, casi casi no hauria ni de cobrar, per que`treballant amb vostè la meua vida ja té sentit.....
estic content per què tinc feina, espero que duri... tot i que aquest ritme d'horari no em deixa temps ni de passar la mopa, espero que duri...fins que canviï el model de feina o surti un altre projecte...
no sé... podria explicar més coses, però de moment ja he dit un "ei! I'm alive!!! " ;)
Fa 1 any
1 comentari:
Si, treballar, tenir feina i cobrar (hem de viure) és molt importatnt. Però no ho és menys "viure", i això per a mi vol dir fer un passeig, llegir, veure a amics encara que sigui mentre fas el cafè...
És cert que tenir treball avui dia és un regal...però no t'oblidis de tu, cada dia, encara que sigui gaudint del passeig que fas mentre vas a la feina :)
Publica un comentari a l'entrada