divendres, 6 d’abril del 2012

......insert coint

de nou
una volta més
....game over
què fem....no ho sé.. alguna cosa malament segur.....
però bueno...no sé
què dir, què fer...
res....
emmudir


callar o parlar...

veure els arbres....els cirerers florits.....coses així....
no sé...
respostes?...poques, preguntes? cap....o totes...no sé...
l'aire s'escapa, lo somriure es desdibuixa...
però tot camina...tot roda....
suposo

no vull naps......
sé això...que no els vull....

i a vegades els voldria...
voldria tenir una vida més estàndard, més "normal"...més....què sé jo....

voldria haver-me enamorat als 17....casar-me als 25, tenir tota la canlla abans dels 30... i seguir suant com un boig tres cops per setmana....o quatre...o cinc...per què sóc un malalt...un malalt que creu que a casa tot val...per què és casa coi!.....és igual.

voldria.......
també voldria tenir una feina de debó, estable...a una gran companyia.....
i no.... sóc un paracaigudista....
un que va a la guerra
on hi ha problemes...molts problemes i només problemes...

i funciona...
i sí.... sona com lo cul... com un pedant....
però és veritat....
em paguen per això
per què em llençen al mig de la selva i ja està....

i potser en d'altres coses sóc igual...
no sé...
....per què no oblideu que un paracaigudista és interessant mentres hi ha guerra....despres¿? ....despres molesta, per què una guerra és una guerra....ningú guanya...

només sé que voler suar a casa no ha de ser ilegal....
només sé que voler que la vida no sigui a, b, c, d, e, ....no ha de ser una estupidesa...

no ho sé.... la vida és bonica, però complicada....molt complicada.....però és que he vingut a viure-la...
i no... no puc fer a, b, c, d, e, f.....ho sento...

seguim en contacte canalla.....