per què?
per res...
per què em veina de gust...
m'he deixat caure pel súper..... les cloïses sempre estàn bé de preu, no hi ha gamba roja de tarragona, però què hi farem...
primer súper, despres l'amparo de la plaça de la font....
cloïses, gamba roja (petita, de la que a Palamós anomenen mitjana) i galeres....
sóc un fanàtic de les galeres.....fanàtic de debó.... tant que vaig anar a un restaurant de la plaça del rei, recomanat per un restaurador que m'estimo i ...... va i resulta que l'exper, el que fot arrossos i va i em ven galeres.... i no ho eren!!!.. i no hi he tornat, i ho he explicat com ara, com si fos un crim....
sóc massa passional.....la manera més dolça de dir que sóc un imbècil....
i m'he assegut, despres de tot, al sofà....
i t'enyoro.
t'enyoro a tu.
sí, a tu....
a la que m'estimava, tot i ser imbècil.
a la que feia mans i mànigues per fer-me content...
i lo sofà també t'enyora, tant si val si hi era o no...... lo cabrón s'apunta a un bombardeig si cal
enyoro com em miraves....
i m'he obert una ampolla que em quedava del casament d'un amic....
vella
molt vella....
i m'he cagat un rato en tot "los" sants...
i és que t'enyoro....
enyoro còm em miraves...
aquella sensacio de que erem un, tot i no ser-ho per què sóc un invàlid emocional...
i enyoro ....
i no sé què enyoro....
aquest cor que no batega
aquesta ànima que no sap caminar sino ensopega...
però t'enyoro..
mentres miro lo finestral que no tanca
els angelets puzzelats o aquella sangria de don simón que mai m'agrada...
t'enyoro....
i voldria anar-me'n....
mil milles enllà...dèu mil potser...cent mil... què sé ....
i no vull ser com sóc, tot i no saber fer res més...
no vull ser un assassí de cors....
no vull morir-me cada cop que un racó
em crida lo teu nom...
aquí....
a la xina....
on sigui...
ni a austràlia em sentiria sol.... tot i que potser m'hi sentiria més que enlloc....
sí....
és la setmana del peix...
del ví...
de caminar enfagant fins els genolls i demanar no perdré l'al.lè...
i així...
amb els llavis encetats despres d'un sac de gal.leres...
t'enyoro...
com si la nit hagués estat d'aquelles que somio
t'enyoro....
1 comentari:
continua caminant, camina fins que les sabates siguin tan velles que ja gairebé no tinguin sola, i llavors, continua caminant, encara que sigui descalç, camina, continua caminant, només caminant arribaràs al teu destí...
Publica un comentari a l'entrada