diumenge, 13 de maig del 2012

roda el món i torna al born

dia de sol perdut per vinyes i camps...
passejant amb una família d'amics despres de vora quatre hores menjant i bevent...
arreglant lo món tot embrutant-nos els peus de pols amb un sol dolç de tarda, com els sundowners que esperen els lleons, no sé si de Cape Town o del delta del Okawango...
i els pregunto què fareu quan sigueu grans, en què coi penseu gastar els 30 anys que us queden per treballar???...

he disparat com si no anés amb mi, com si jo fos un cep més d'aquells...com una carinyena valenta que camina sense por cap al centenari, reduint producció i (ella sí) millorant qualitat...

i han rigut, quasi histericament, mirant-me com aquell passat, aquella innocent que amb traidoria patia un atac, una estirada sense pietat al llençol, segona pell, que descargolant-se queia i deiaxava tot lo bé de dèu a l'aire, persistint en la fugida patrocinada per un pipí matinal....

i jo no ho sé... de debó que no...
treballar sí, és clar... no hi ha masses opcions més mentres la sort del joc em vingui a trobar, cosa que dubto, doncs en l'amor la fortuna ha estat excelent, administrada per part meua amb zero habilitat és cert, però excelent....

i un cop descartat el refranero com a font de solució hem enfilat cap al cotxe.....

"....diu que té una casa  lluny de tot
i un 4x4 i quan baixa al poble a omplir el rebost
sabeu què li passa
li despatxa un avi que li fa pensar en algú...."


"..........diu que té una filla de tres anys
amb els teus ulls pare
que ell sempre li parla en català
i fot molta gràcia
per què quan la posa al llit hi ha dies que confòn bona nit i pantalons......."



els amics de les arts
ens acompanyen de tornada a casa...
estic bleda i aquests cabrons han parit molt bones cançons....
i la tornada té punts de tot... a moments feixuga per què tot em sona itot és gris

i d'altres molt bé, rient amb les rucades de còstum...



".....i que amb el temps ho cura tot
tot s'anirà posant a lloc....."

"..........diu que des del porxo veu un cel
que no te l'acabes
que a la nit sempre surt a fumar i que pensa en nosaltres
 i que per molt lluny que estigui no hem de tenir por....."


seguirem....


1 comentari:

Lourdes ha dit...

"...quan s'hi hagi de ser hi serà, quan s'hi hagi de ser hi seràaa..."

Nosaltres també hi serem, per acompanyar-te en el teu camí sempre que vulguis... els amics (sense les arts...)