avui m'he trobat un cabell

M’he trobat un cabell enganxat,
Un d’aquells que era per tot arreu
Ros i llarg, a troços amarronat,
Estic segur, ben segur, que era teu.

M’he trobat també a mi mateix,
A mi mateix parat mirant un cabell.
Preguntant-me per què quelcom petit
Em treia un trist somriure, a bocins.

I he pensat en què estaràs fent
no com a inquisidor, només com a curiós
Aquesta hora era la de caminar
La de que ens toqués l’aire, la de parlar.
I encuriosit i babau he seguit preguntant
Coses amb respostes que no m’agraden
Veritats que només de sentir-les fan mal.
Mil xerrades al meu cap, mil, i un final.

I no sé per què ho vam fer tant malament
Per què la nostra parla era com els bunyols
alguns dolços d’altres farcits de vent.

I no és que em senti buit i sol,
ara, justa ara, més aviat és sol i buit,
i és que aquest plat encara el tinc cru
els fideus de passat necessiten estona de bulls

I és un instant, un segon, un només
però lo dol em pertany, en tinc dret
no sé si un moment, si més, si menys.

I no sé còm encara hi era
dins la samarreta, aquest cabell
Hi ha memòries que es perden
però hi ha melenes que per sempre són al vent

Avui m’he trobat un cabell
I m’he enfadat tot mirant-me’l
Tot veient-lo atrevit i valent,
aferrat a una samarreta vella
Com si fos l’últim vaixell

La darrera barca que duu endavant
despres de cremar darrera
Mil i un instants…

Avui m’he trobat cabell...