les veig moltes nits.
dues persones juntes, sopant.... sento, a la llunyania, una rialla esquerdant la nit... les veig bé... són més grans que jo, però no massa...allà estàn, sota una pèrgola...mirant enlloc, sentint l'humitat de la nit, lo silenci escandalós de les estrelles, aquell silenci que se sent quan et miren....
i veig com es posen vi, com s'escolten, fins i tot, com es miren.... quants silencis criden més que una mascletà....quants!!
són la típica parella que estàn bé....molt bé...
la típica parella que podries odiar.....odiar per què han fet excels quelcom tradicional i recorrent...
han convertit un sopar en una estona màgica...un sopar...ostres tu... un sopar, no un viatje a la lluna, un maleit i pobre sopar.... dues espelmes, un pa de llavors amb tomaca i pernil laminat amb làser..... i un vi, clar que sí, un vi...
i allí estàn...dues dones juntes, parlant, rient, amb un vi.....
i encara hi ha gent que diu que lo fan és pecat, que no és estimar normal, que això no està bé...... ostres tu, mataria per ser comdenat a l'infern amb aquesta rialla que pinten en la distància.....mataria.... mataria per què la meua ànima estigués tant comdemnada....
bonanit ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada